PREGUNTES SOBRE EL DIAGNÒSTIC DE LES MALALTIES
En este último trimestre de cultura científica de 1º de bachiller hemos dado la unidad 3 de nuestro libro que se titula "Viure més, viure millor". Hemos dividido cada subapartado del tema por parejas o trios y cada grupo se ha especializado en su parte para despúes exponerla al resto de la clase. A mi me tocó el subapartado "El diagnòstic de les malalties", junto con mi pareja nos dividimos las cuestiones que la profesora nos dió para contestar. En ellas hablamos sobre las tecnicas de diagnostico como son el TAC, la ecografia, la radiografía convencional... además del colesterol bueno y malo.
A continuación os dejo las cuestiones resueltas.
28.-Explica en què consisteixen els tres passos del diagnostic.
1. Entrevista clínica: el professional de la salut interroga el pacient per recollir una sèrie de dades que puguin ser útils per al diagnòstic. (És important recollir les molèsties subjectives del pacient).
2. Exploració física: consisteix en la recollida d’informació per mitja dels sentits, fonamentalment la vista, l’oïda (amb l’ajuda d’un fonendoscopi, per exemple) i el tacte. Permeten anar delimitant l’estat del malalt.
3. Exploracions complementàries: son diverses proves que sol·licita el metge, el resultat de les quals pot confirmar o no el diagnòstic que prèviament el metge ha sospitat després de l’entrevista i l’exploració del malalt.
29.-És convenient que el metge sol·liciti un gran nombre de proves complementàries per realitzar un diagnòstic? per què?
No, sols cal fer les que estiguin dirigides a comprovar o descartar un diagnòstic provisional. Anar a cegues demanant un gran nombre de proves sols aconsegueix que la medicina sigui cada cop més cara i que el nombre d’accidents a causa de proves diagnòstiques sigui cada vegada més alt.
Per tant, el metge, a partir dels símptomes que li diu el pacient, els signes que troba en l’exploració física i les troballes de les exploracions complementàries, estableix un diagnòstic.
33.- Que signifiquen els termes “colesterol bo” i “colesterol dolent”?
El colesterol és un lípid amb una estructura bastant diferent de la dels fosfolípids. És un esteroide format per la unió de quatre anells hidrocarbonats.
El lloc principal de síntesi del colesterol és el fetge i l'intestí.
El colesterol total es divideix en els anomenats “colesterol bo” o lipoproteïnes d'alta densitat, LAD (Es la proteïna que recull el colesterol dels teixits i les artèries i el duu al fetge, que el retira de la sang) i “colesterol dolent” o lipoproteïnes de baixa densitat, LBD (Es la proteïna que porta el colesterol del fetge a la resta de l’organisme), una quantitat alta de colesterol en sang esta relacionada amb malalties del cor, pareix que el colesterol bo es necessari per a algunes funcions de la sang i que el colesterol dolent s’ha relacionat amb algunes malalties però no esta encara científicament clar el paper de cadascun.
35.-La ressonància magnètica proporciona molta més informació que una radiografia convencional. Quins inconvenients presenta enfront de la radiografia?
Primerament començaré explicant els dos tipus de tècniques de diagnòstic per imatge.
- La radiografia convencional va ser la primera tècnica d’imatge en desenvolupar-se.
Es basa en l’ús de raigs X que són un tipus de radiació amb un valor d’energia molt alt. Poden impressionar una pel·lícula fotogràfica, en la pel·lícula revela les estructures que travessen els raigs X de manera que els ossos es veuran clars mentre que els teixits més tous es veuran foscos.
Aquesta tècnica presenta el risc de produir càncer. No està recomanada en dones embarassades i nens petits.
- La ressonància magnètica utilitza un aparell amb forma de tub que crea un fort camp magnètic. Els àtoms quan troben un camp magnètic molt potent i reben ones de ràdio emeten fotons (partícules de llum). Aleshores l’aparell detecta els fotons que es produeixen. Després un ordinador crea imatges de la part del cos estudiada.
Com que aquesta tècnica no fa servir radiació presenta menys risc, però no pot ser utilitzada en persones amb marcapassos o altres objectes metàl·lics.
36.-L’ecografia proporciona imatges menys nítides que altres tècniques. Però es la que s’utilitza per explorar les dones embarassades. Explica per què.
Perquè no té cap conseqüència nociva per al pacient, és completament innòcua, per això s’utilitza per a explorar els fetus. Substituint als rajos X que si que son perjudicials en estos casos.
Tampoc seria possible en estos casos utilitzar la medicina nuclear, ja que fa servir unes substàncies anomenades contrastos que emeten rajos gamma, que són captats per un detector i que es transformen en unes imatges anomenades gammagrafies i que donen informació sobre el funcionament dels òrgans.
PREGUNTES EXAMEN:
1. Quina d’aquestes tècniques de diagnòstic per imatge es innòcua i es pot fer servir per visualitzar el fetus en desenvolupament dins de l’úter de la mare.
a) Ressonància magnètica
b) Radigrafia.
c) TAC
d) Ecografia.
2. Quina tècnica d’aquestes dos proporciona més informació?
a) Ressonància magnètica.
b) Radigrafia convencional.
A continuación os dejo las cuestiones resueltas.
28.-Explica en què consisteixen els tres passos del diagnostic.
1. Entrevista clínica: el professional de la salut interroga el pacient per recollir una sèrie de dades que puguin ser útils per al diagnòstic. (És important recollir les molèsties subjectives del pacient).
2. Exploració física: consisteix en la recollida d’informació per mitja dels sentits, fonamentalment la vista, l’oïda (amb l’ajuda d’un fonendoscopi, per exemple) i el tacte. Permeten anar delimitant l’estat del malalt.
3. Exploracions complementàries: son diverses proves que sol·licita el metge, el resultat de les quals pot confirmar o no el diagnòstic que prèviament el metge ha sospitat després de l’entrevista i l’exploració del malalt.
29.-És convenient que el metge sol·liciti un gran nombre de proves complementàries per realitzar un diagnòstic? per què?
No, sols cal fer les que estiguin dirigides a comprovar o descartar un diagnòstic provisional. Anar a cegues demanant un gran nombre de proves sols aconsegueix que la medicina sigui cada cop més cara i que el nombre d’accidents a causa de proves diagnòstiques sigui cada vegada més alt.
Per tant, el metge, a partir dels símptomes que li diu el pacient, els signes que troba en l’exploració física i les troballes de les exploracions complementàries, estableix un diagnòstic.
33.- Que signifiquen els termes “colesterol bo” i “colesterol dolent”?
El colesterol és un lípid amb una estructura bastant diferent de la dels fosfolípids. És un esteroide format per la unió de quatre anells hidrocarbonats.
El lloc principal de síntesi del colesterol és el fetge i l'intestí.El colesterol total es divideix en els anomenats “colesterol bo” o lipoproteïnes d'alta densitat, LAD (Es la proteïna que recull el colesterol dels teixits i les artèries i el duu al fetge, que el retira de la sang) i “colesterol dolent” o lipoproteïnes de baixa densitat, LBD (Es la proteïna que porta el colesterol del fetge a la resta de l’organisme), una quantitat alta de colesterol en sang esta relacionada amb malalties del cor, pareix que el colesterol bo es necessari per a algunes funcions de la sang i que el colesterol dolent s’ha relacionat amb algunes malalties però no esta encara científicament clar el paper de cadascun.
35.-La ressonància magnètica proporciona molta més informació que una radiografia convencional. Quins inconvenients presenta enfront de la radiografia?
Primerament començaré explicant els dos tipus de tècniques de diagnòstic per imatge.
- La radiografia convencional va ser la primera tècnica d’imatge en desenvolupar-se.
Es basa en l’ús de raigs X que són un tipus de radiació amb un valor d’energia molt alt. Poden impressionar una pel·lícula fotogràfica, en la pel·lícula revela les estructures que travessen els raigs X de manera que els ossos es veuran clars mentre que els teixits més tous es veuran foscos.
Aquesta tècnica presenta el risc de produir càncer. No està recomanada en dones embarassades i nens petits.
- La ressonància magnètica utilitza un aparell amb forma de tub que crea un fort camp magnètic. Els àtoms quan troben un camp magnètic molt potent i reben ones de ràdio emeten fotons (partícules de llum). Aleshores l’aparell detecta els fotons que es produeixen. Després un ordinador crea imatges de la part del cos estudiada.
Com que aquesta tècnica no fa servir radiació presenta menys risc, però no pot ser utilitzada en persones amb marcapassos o altres objectes metàl·lics.
36.-L’ecografia proporciona imatges menys nítides que altres tècniques. Però es la que s’utilitza per explorar les dones embarassades. Explica per què.
Perquè no té cap conseqüència nociva per al pacient, és completament innòcua, per això s’utilitza per a explorar els fetus. Substituint als rajos X que si que son perjudicials en estos casos.
Tampoc seria possible en estos casos utilitzar la medicina nuclear, ja que fa servir unes substàncies anomenades contrastos que emeten rajos gamma, que són captats per un detector i que es transformen en unes imatges anomenades gammagrafies i que donen informació sobre el funcionament dels òrgans.
PREGUNTES EXAMEN:
1. Quina d’aquestes tècniques de diagnòstic per imatge es innòcua i es pot fer servir per visualitzar el fetus en desenvolupament dins de l’úter de la mare.
a) Ressonància magnètica
b) Radigrafia.
c) TAC
d) Ecografia.
2. Quina tècnica d’aquestes dos proporciona més informació?
a) Ressonància magnètica.
b) Radigrafia convencional.
Comentarios
Publicar un comentario